La Lucía Galán, alumna de 4t d’ESO, actúa en el musical “Billy Elliot” a Barcelona.
La dansa és una activitat que desperta una passió sense límits. I com totes les altres passions, també requereix molt de temps, esforç i dedicació. Us presentem a la Lucía Galán, alumna de 4t d’ESO de la nostra escola, i apassionada de la dansa, el ball i les arts escèniques en general.
La Lucía actúa en el Musical “Billy Elliot”, que es representa al Teatre Victòria de Barcelona. És per aquest motiu que hem volgut conèixer la seva trajectòria artística que, com veureu en aquesta entrevista, és força dilatada en el temps i en la intensitat.
Elsa (E): Hola Lucía, què tal, com va tot?
Lucía (L): Hola! Estic molt bé, avançant feina de l’escola.
E: Avançant? Ja t’ho fas aquesta tarda, amb temps i tranquil·litat!
L: Això és precisament el que no tinc ara mateix, ni temps ni tranquil·litat! He d’aprofitar cada estona “lliure” aquí a l’escola per estudiar, fer deures…
E: Com és això?
L: El que passa és que, com saps, m’agrada moltíssim ballar, i hi dedico molt del meu temps lliure, gairebé tot el meu temps, a practicar, aprendre i formar-me.
E: Diries que la dansa és la teva passió?
L: Sens dubte! Ballo des dels 4 anys, i no ho he deixat mail
E: Tota la vida ballant, Lucía! I com va començar això?
L: Jo era una nena molt moguda, sempre estava cantant i ballant a casa. La meva família va decidir inscriure’m a l’Acadèmia Coco Comin, i allà vaig començar a aprendre a ballar jazz. Quan vaig fer 6 anys i tots ens adonàvem que el ball ja m’agradava moltíssim, vaig començar a fer també ballet.
E: I tot això amb només 6 anys! Realment la teva passió per la dansa és innata! I què més has fet?
L: Durant 4 anys, fins a 2n d’ESO, vaig fer ballet, jazz, cant i teatre. A més, tots els estius he tingut la sort de poder participar en diversos Musicals, a nivell amateur, actuant al Teatre de Sarrià i a la Sala Barts de Barcelona. Una experiència increïble!
E: Lucía, si Don Bosco t’hagués conegut, t’hagués fitxat per al seu team! Era un altre apassionat del teatre, la música i el cant! I com ha anat la teva formació des de 2n d’ESO fins ara?
L: Actualment estic estudiant un curs de 4 anys, que es diu Pre-Musical, i jo vaig pel 3r. En aquest curs estudies diverses assignatures: ballet, jazz, hip hop, clip work, claqué teatre i cant i al final obtens una titulació oficial. Això requereix moltes hores de formació, assaig i pràctica, per això et deia que he d’aprofitar tot el temps al màxim!
E: Wow, i tant! Quina passada! Però… parlem ara del Musical “Billy Elliot”. Com has arribat a ser actriu en aquest musical? Ha estat molt difícil el procés? Explica’ns!
L: La veritat és que és un procés llarg i dur, però des de que em vaig assabentar de la possibilitat de presentar-me als càstings, ho he viscut amb molta il·lusió, amb moltes ganes i sempre amb l’afany de millorar i aprendre.
Per a poder presentar-te al càsting havies d’enviar un email a la productora SOM Produce del musical amb el teu CV, explicant tota la teva experiència, tant amateur com professional. Després em van trucar per a un primer càsting on havia de cantar una cançó, fer una prova de vocalització, representar un diàleg i fer una coreografia, que prèviament m’havien ensenyat. Una setmana més tard, ens van trucar per dir-nos que estava pre-seleccionada, i que havia de fer dos assajos, i si els hi agradava, estava seleccionada.
E: Sou molta gent, molts actors i actrius?
L: Som molts, sí, perquè som menors d’edat i no podem actuar més de dos cops a la setmana; per tant hi han 5 grups de nens i nenes, i a cada funció actua un grup diferent.
E: Si no m’ho expliquen, no ho hagués imaginat mai! Suposo que tot això ho vas viure amb una barreja de nervis, il·lusió, incertesa….
L: I tant! I a més, no podia dir res a ningú. Encara no es podia comunicar que “Billy Elliot” arribava a Barcelona! La alegria era màxima, ja estava a dintre! Però… saps que va passar? Va arribar la pandèmia, i tot es va paralitzar. No sabíem res, no rebiem cap informació, era una incertesa brutal.
E: Continua!
L: Vam començar l’any passat 3r d’ESO sense saber res encara, però finalment em va arribar una comunicació per tornar a fer el càsting.
E: Un altre cop el càsting?
L: Sí, pensa que ja havien passat molts mesos, i molts companys i companyes es van quedar fora, perquè havien crescut, i ja no podien fer el paper de nens o nenes. Va ser molt dur, perquè ja erem tots amics.
E: Quins nervis, Lucía… Però pel que veig, et van tornar a agafar.
L: Sí, jo pensava que no m’agafarien per ser de les més altes, però vaig entrar! Llavors vam continuar amb la formació intensiva, perquè s’havia d’estrenar el més aviat possible. He estat tot l’estiu assajant cada dia, excepte dissabtes i diumenges.
E: Tot això per arribar a punt a l’estrena del 9 d’octubre, oi?
L: Sí, va ser una emoció indescriptible!! Com un somni fet realitat!!
E: Lucía, els teus ulls brillen quan parles del teatre, la dansa… Què és per a tu el millor d’aquesta experiència en el Musical “Billy Elliot”?
L: Tantes coses… L’experiència del Musical m’està agradant moltíssim, perquè he conegut gent que té la mateixa passió que jo!! Això costa molt de trobar, Elsa! Després, els aplaudiments del pùblic són la millor recompensa, és la valoració infinita de tot el nostre treball, i et fa sentir molt bé. A més, estic aprenent molt, i és molt curiós perquè estic aprenent no per a fer-ho en un futur, sinó que ja ho estic fent!! I és com un gran somni fet realitat. És difícil d’explicar.
E: I per acabar la nostra entrevista, una última pregunta: Al musical, hi ha una escena que a mi m’agrada molt, en què els de la Royal Ballet School li pregunten al Billy què sent quan balla. Què sents tu, Lucía?
L: Sento que tots els meus problemes se’n van, sento una felicitat molt gran i me n’adono que és el que més m’agrada en el món.
E: Moltíssimes gràcies per tot, endavant amb la teva carrera artística, Lucía, mai deixis de formar-te, amb il·lusió i esforç, en allò que crec que és la teva vida: les arts escèniques. Molta sort, molta merda i trenca’t una cama!
L: Gràcies a tu i a tots per l’oportunitat d’explicar la meva història. Ens veiem!